Enríc Jardí i Casany

(Barcelona, 1924). Ensayista y crítico de arte. Doctor en Derecho por la Universidad de Barcelona. Su obra, dedicada a la crítica de arte, la historia y el ensayo, comprende, entre otros títulos, Nonell i altres assaigs (1958), Antoni Puigblanch. Els precedents de la Renaixença (1960), Urbanisme (1962), Esquema d’una sociologia de l’art (1962), Els catalans de les Corts de Cadis (1963), Un altre Laocoont. Reflexions sobre els límits de les arts plástiques (1963), La ciutat de les bombes: el terrorisme anarquiste a Barcelona (1964), Tres diguemne desarrelats: Pijoan, D’Ors, Gaziel (1966), Eugeni d’Ors, obra i vida (1967), Nonell (1969), História d’Els Quatre Gats (1972), Torres-García (1973), Prat de la Riba, home de govern (1973), Joaquim Mir (1975), História del Cercle Artístic de Sant Lluc (1976, por la que obtuvo el premio “Josep Pia”), Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l’art (1976), Francesc Maciá. El camí de la llibertat (1977),...

Este sitio web utiliza cookies, propias y de terceros con la finalidad de obtener información estadística en base a los datos de navegación. Si continúa navegando, se entiende que acepta su uso y en caso de no aceptar su instalación deberá visitar el apartado de información, donde le explicamos la forma de eliminarlas o rechazarlas.
Aceptar | Más información